TÈCNICA: ELS COTXES HÍBRIDS

TOYOTA PRIUS, EL PRECURSOR (EN AQUESTA IMATGE, UN PROTOTIP DEL 1996)

 Els cotxes híbrids són capaços de combinar gasolina (o gasoil) amb electricitat com a font d'energia. Aquest tipus de cotxe va ser inventat per Toyota amb el Prius, del 1997, i el va seguir el futurista Honda Insight del 1999, que es va fabricar fins al 2006 i va tenir un remake el 2009.

El primer Toyota Prius, del 1997

 Pot ser que mai no hagueu vist cap d'aquests cotxes pel carrer. I és que, tot i que es van vendre a Europa (a Catalunya no, oficialment), no van tenir gaire èxit, per culpa d'un preu de venda elevat pel tipus de cotxe: en el cas de l'Honda, era un biplaça de menys de quatre metres, amb un motor d'1 litre i 3 cilindres (el consum era de 3,4l/100 km).

Honda Insight del 1999

Tot i que Honda va fer estratègies comercials força curioses, com ara competir contra un Fórmula 1 en el circuit de Silverstone amb 3,5 L de gasolina al dipòsit (resultat: l'Honda va fer 27 voltes i el Fórmula 1 es va quedar sec sense haver acabat la primera volta), l'Insight va aconseguir uns resultats pobres, de 18.000 unitats venudes entre el 1999 i el 2006.

Ara bé, Toyota no es va donar per vençuda i amb el Prius 2 del 2004 va aconseguir popularitzar la tecnologia híbrida.

L'Honda Insight del 2009, inspirat en el del 1999.

Però, com funciona un cotxe híbrid? L'usuari només ha d'introduir gasolina o gasoil al dipòsit i el motor elèctric s'engega pel seu compte quan s'ha carregat, gràcies a les desacceleracions o frenades i a l'energia despresa pel motor tèrmic. El motor elèctric, per tant, funciona com un generador que es carrega recuperant l'energia cinètica del vehicle i transformant-la en energia elèctrica i també amb  l'energia mateixa que desprèn el motor tèrmic.

A més, hi ha un dispositiu que impedeix que la bateria es descarregui del tot i que connecta automàticament el motor tèrmic quan li queda poca bateria. En cas de necessitar molta potència, tots dos motors s'ajunten perquè el cotxe corri més i alhora sigui més eficient.

El Toyota Prius del 2004 va guanyar clientela gràcies al disseny, més modern i atrevit.

En els cotxes Toyota, es pot triar manualment si s'activa el motor elèctric o no; en els Hyundai, en canvi, tot està automatitzat.

Esquema del funcionament d'un Prius MK2.

Ara bé, un cotxe híbrid resulta molt eficient si es fa servir per ciutat o carreteres secundàries, però, si s'ha de circular majoritàriament per autopista, és més recomanable un dièsel, ja que a altes velocitats els híbrids sempre fan funcionar el motor de gasolina.

A part dels híbrids convencionals, com el Toyota Prius, també existeixen els híbrids endollables o plug-in. Funcionen igual que els convencionals, amb l'única diferència que el motor elèctric s'ha de carregar prèviament amb un endoll extern perquè funcioni. En teoria, els endollables assoleixen xifres de consum inigualables que ronden entre els 1,5 i els 3 l/100km, però aquestes xifres són irreals i les reals ronden entre els 6 i 8 l/100km. Malgrat això, són uns bons consums ja que normalment es tracta de vehicles de grans dimensions i pes.

Un Volvo XC90 T8 T.E. (Híbrid endollable) carregant-se.

Per tant, podríem dir que els híbrids són un concepte a mig camí entre l'actualitat dels motors tèrmics i el futur dels cotxes elèctrics.

|| GUIU R. N.